Avui, 7 de juliol de 2026, cap a les set del matí, m'he despertat amb una allau de notícies als mitjans catalans sobre un projecte nou: la Generalitat licita un "núvol públic sobirà". Ho porten el Segre, El Nacional, el 3Cat, El Punt Avui, Crónica Global i El Periódico, entre d'altres.
Les peces s'assemblen molt entre elles, i té una explicació senzilla: totes surten de la mateixa nota de premsa del Govern, publicada a primera hora. Separar el gra de la palla no és fàcil, perquè el text ve amanit amb paraules que sonen bé i diuen poc: sobirania, resiliència, autonomia digital, pioner a Europa. Fins i tot algú avesat a la tecnologia té feina a treure'n l'aigua clara.
M'he mirat la documentació original: la nota de premsa, l'expedient de la licitació, la publicació al diari oficial de la Unió Europea i els plecs tècnics del concurs. Amb el meu amic Claudi (Claude Code), amb qui he extret les dades de 55 pàgines de plecs, contrastat xifres i trobat fonts, he mirat de respondre unes quantes preguntes senzilles, per ordre de dificultat: què és això per a qui no hi entén, què és per a qui hi entén, què vol dir cada paraula, què diu el contracte i què queda per veure.
"La Generalitat invertirà 481 milions en un núvol públic que exclourà els gegants tecnològics dels EUA."
Versió d'El Periódico, atribuïda a fonts de l'administració.
Un acord marc de 331 milions de base per estandarditzar un proveïdor europeu sotmès només a la llei de la UE, amb el nivell de sobirania SEAL 3. Cap paper prohibeix ningú per nacionalitat.
Aquesta distància entre el titular i el document és el que m'ha fet escriure l'article. Cap de les dues versions no és falsa; una és més matisada que l'altra.
explica-m'ho fàcil
De què va, en un paràgraf
La Generalitat guarda les seves dades i fa funcionar el seu programari en ordinadors: uns són propis, i una part cada cop més gran viu llogada als grans proveïdors nord-americans (Amazon, Microsoft, Google), com fa gairebé tothom. Ara en vol muntar una alternativa: un "núvol" (ordinadors d'algú altre que llogues per internet) muntat i gestionat a Catalunya per una empresa europea que només respongui davant la llei de la Unió Europea, perquè cap govern ni cap empresa de fora no pugui tallar el servei ni obligar a lliurar les dades. És un contracte de fins a uns 481 milions d'euros per a vuit anys, adjudicat a una sola empresa, que es decidirà a finals del 2026 i hauria de funcionar a partir del segon semestre del 2027. La idea és que hi acabi vivint al voltant del 40% dels serveis de la Generalitat, els més sensibles inclosos: salut, emergències, seguretat i jutjats.
sense fum
El mateix, per a gent de tecnologia
Traient les paraules boniques: és una licitació pública (un acord marc amb un únic proveïdor i un únic lot) per desplegar una regió de núvol físicament a Catalunya, amb dos centres de dades Tier III com a mínim i tres zones de disponibilitat en actiu-actiu-actiu, i un catàleg de serveis equiparable al d'un hiperescalador (màquines i emmagatzematge, però també Kubernetes gestionat, funcions sense servidor, bases de dades gestionades, GPU i mercat d'aplicacions). L'ha de gestionar una entitat sotmesa en exclusiva a la jurisdicció de la UE, certificada al nivell SEAL 3 del marc europeu de sobirania del núvol. El model és de pagament per ús, sense consum compromès. La "sobirania" que s'hi busca és jurídica i operativa (posar les dades fora de l'abast de la llei nord-americana i de qualsevol tall deliberat del servei), no de silici: ningú fabrica una pila completament europea del xip fins al programari. I el número: la base són 331 milions sense IVA; els 481 del titular són el sostre amb IVA i amb el marge de modificació del 20% inclòs.
què vol dir cada paraula
El diccionari del titular
Bona part de la confusió ve del vocabulari. Aquests són els termes que apareixen a les notícies, en ordre d'aparició més o menys, explicats sense donar per fet res.
Núvol públic i núvol privat
Núvol vol dir llogar capacitat de còmput per internet en comptes de comprar i mantenir els teus servidors. És públic quan el proveïdor la ven a molts clients alhora (amb aïllament entre ells), i privat quan la infraestructura és d'ús exclusiu d'una sola organització. Avui la Generalitat té el 80% en privat; vol baixar-ho i traslladar càrregues cap al públic.
Sobirania digital
El control efectiu sobre les teves dades i sistemes: qui els pot veure, qui els pot aturar i quina llei s'hi aplica. La lliçó de fons del projecte és que guardar les dades a Catalunya no basta si l'empresa que les custodia respon davant d'un altre país; el que compta és de qui és l'empresa, no on és el disc.
Hiperescalador
Els proveïdors de núvol a escala mundial: Amazon Web Services, Microsoft Azure i Google Cloud. Controlen prop del 70% del mercat europeu. El contracte no els anomena, però tota la seva arquitectura està pensada per poder prescindir-ne en la part sobirana.
Regió i zona de disponibilitat
Una regió és el conjunt de centres de dades d'una mateixa àrea geogràfica. Dins seu, les zones de disponibilitat són ubicacions independents (corrent, xarxa i refrigeració separades) perquè, si en cau una, les altres aguantin. El plec en demana tres, en actiu alhora.
Acord marc
Una figura de contractació pública que no compra una quantitat tancada, sinó que homologa un proveïdor i fixa les condicions; després es van fent comandes concretes a mesura que calen. Per això el preu final és imprevisible: es paga pel que es consumeix.
CLOUD Act
Una llei dels Estats Units que permet a les seves autoritats obligar qualsevol empresa nord-americana a lliurar dades que tingui sota control, siguin on siguin els servidors. Per això un centre de dades a Europa gestionat per una filial d'una empresa dels EUA no es considera sobirà.
SEAL Sovereignty European Assurance Levels
L'escala amb què el nou marc europeu de sobirania del núvol gradua els proveïdors, del 0 al 4, en vuit categories (estratègica, jurídica, dades i IA, operativa, cadena de subministrament, tecnològica, seguretat i medi ambient). El contracte n'exigeix el nivell 3.
L'escala SEAL, de 0 a 4
Que el màxim exigible avui sigui el 3 i no el 4 no és un detall menor: marca la diferència entre "resistent a pressions i talls" i "independent de la tecnologia nord-americana". El projecte compra el primer, no el segon.
per a audiències tècniques
Què diu el contracte
Aquí toca llegir els plecs. L'expedient és el CTTI-2026-111, tramitat pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), l'empresa pública que gestiona les TIC de la Generalitat. Aquesta és la carcassa comercial.
L'expedient, en curt
- Objecte
- Acord marc per a una regió de núvol públic sobirà a Catalunya
- Tipus
- Un sol proveïdor, un sol lot, procediment obert; servei extrem a extrem indivisible
- Pressupost base
- 330,98 M€ sense IVA (400,48 M€ amb IVA)
- Els "481 M€"
- El sostre amb IVA i amb el marge de modificació del ±20% inclòs
- Durada
- 8 anys, sense pròrrogues
- Finançament
- Pressupost propi de la Generalitat (no fons europeus)
- Ofertes
- Fins al 5 d'agost de 2026, 12:00
- Adjudicació
- Quart trimestre del 2026; en servei el segon semestre del 2027
Els diners, ben mirats
El "481 milions" que ha corregut per tots els mitjans és una xifra real, però és la més gran de les quatre que conviuen a l'expedient. Segons què hi comptis:
Com es tria el guanyador
L'adjudicació es puntua sobre 100, i el preu hi pesa sorprenentment poc:
Només un 17% en preu. Entre les garanties automàtiques hi ha un descompte a les quotes de sortida de dades (una palanca explícita contra la dependència del proveïdor), la certificació Tier III dels centres de dades i l'eficiència energètica. Per presentar-s'hi cal haver tingut contractes de núvol previs per valor de 25 milions com a mínim (o un de sol de 10): un filtre que afavoreix els proveïdors grans i consolidats.
On aniran les dades: el 40/30/30
El projecte no és una fugida en massa dels núvols nord-americans. Reparteix la càrrega en tres, i la part dels hiperescaladors fins i tot creix:
El nou núvol sobirà se'n queda el 40%, amb les càrregues sensibles. El 30% segueix als proveïdors externs (els hiperescaladors), i de fet puja del 20% al 30%. El privat propi baixa del 80% al 30%. La sobirania es guanya en un tros, no en tot.
L'arquitectura, i la clàusula que ho decideix tot
El plec tècnic parla amb identificadors de requisit (EST, LEG, DIA, TEC, SEG, OPE), un per a cadascuna de les set famílies de sobirania. Els que marquen qui pot competir són aquests:
- EST-02Dos centres de dades a Catalunya, Tier III com a mínim, propis o subcontractats.
- EST-04Tres zones de disponibilitat entre els dos centres, amb els serveis en actiu-actiu-actiu (o actiu-passiu amb bolcada automàtica).
- EST-03La clàusula més exigent: el proveïdor ja ha d'operar una segona regió sobirana pròpia en un altre punt d'Europa, amb la mateixa base tecnològica i comercialitzada avui. Està calcada del model de recuperació davant desastres d'Amazon, Microsoft i Google. Vol dir que el contracte pressuposa algú que ja té un núvol sobirà europeu en marxa.
- EST-01La gestió, el control i l'accés a les dades, només des de la UE i per personal sota llei europea. Personal de fora, únicament per a suport especialitzat i amb permís exprés de la Generalitat.
Què vol dir SEAL 3, aquí dins
En el moment d'activar la regió, el proveïdor ha de demostrar el SEAL 3 a les set famílies davant d'un comitè del CTTI. Quan per a algun aspecte concret el SEAL 3 estricte no sigui viable, s'accepten controls compensatoris amb una anàlisi de risc documentada. És l'escletxa, pensada expressament, perquè hi càpiga tecnologia d'origen no europeu sota control europeu. D'aquí en depèn tot el "sense empreses dels EUA".
Sobirania de la IA, escrita al plec
La part d'intel·ligència artificial (família DIA) és de les més concretes: el catàleg ha d'afavorir els models de llenguatge de codi obert o de proveïdors europeus; els models capdavanters no europeus només s'admeten si la inferència i el processament de dades es queden dins la regió sobirana i sota llei de la UE. La inferència i qualsevol ajust fi sobre dades del client passen íntegrament dins la regió. I només el client controla les claus de xifratge: el proveïdor no pot desxifrar les dades.
Operació i cicle de vida
Disponibilitat mínima del 99,95%, suport 24×7 en català o castellà, temps de resposta crític de 15 minuts, observabilitat amb OpenTelemetry obligatòria, i un calendari de 12 mesos per construir, 8 anys d'operació i 12 mesos de sortida reversible (traspàs ordenat al proveïdor següent, amb esborrat certificat de les dades). El compliment normatiu és una sopa de sigles: ENS categoria alta, RGPD, NIS2, reglament d'IA, DORA, EHDS per a dades de salut, credencials GAIA-X i les ISO de rigor.
A qui es rellevarà
Els plecs llisten els contractes de núvol vigents del CTTI que aquest model succeeix: els tenen T-Systems ITC Iberia i la UTE Kyndryl-Seidor, i vencen entre el 2026 i el 2027. Aquest concurs és la peça de núvol públic sobirà del model successor.
Com funciona el "sense empreses dels EUA"
Cap document diu "prohibit els americans". La notícia al diari oficial de la UE fins i tot marca el contracte com a cobert per l'acord de compra pública de l'Organització Mundial del Comerç, que en principi l'obre a licitadors de fora d'Europa. L'exclusió és efectiva, no de dret: s'aconsegueix amb els requisits, no amb la nacionalitat.
Una GPU d'NVIDIA o un model de llenguatge capdavanter poden funcionar dins la regió, sota llei europea i amb les claus en mans del client. Els controls compensatoris ho permeten.
El que no s'admet és un núvol gestionat o propietat d'una empresa dels EUA. La palanca és el CLOUD Act: el juny de 2025 la filial francesa de Microsoft va admetre sota jurament que no podia garantir que mai lliuraria dades a les autoritats nord-americanes, ni per a dades desades a França.
En resum: es pot fer servir tecnologia americana a dins de la regió, però l'empresa que la fa funcionar no pot ser americana. Els muntatges de "núvol sobirà" amb tecnologia dels EUA sota una empresa mixta europea (com S3NS, de Thales i Google) es queden al SEAL 2, per sota del que aquí es demana.
el que queda per veure
Dubtes i coses molt obertes
Fins aquí, els fets documentats. El que ve ara són preguntes honestes que ni la nota de premsa ni els plecs resolen.
Qui guanya, encara no ho sabem
Els licitadors no són públics fins després del 5 d'agost. Pel perfil que dibuixa el plec (tecnologia pròpia, SEAL 3, una segona regió europea ja en marxa), els candidats naturals són els mateixos que la Comissió Europea va certificar al seu concurs de 180 milions: francesos i alemanys de tecnologia pròpia.
No hi ha cap operador espanyol amb regió sobirana pròpia
Telefónica Tech treballa amb un model híbrid de revenda, que és per què no compleix la barra de sobirania per si sol. Un actor català o espanyol, si hi entra, ho farà molt probablement fent de cara visible d'una pila tecnològica europea. La sobirania "catalana" descansa, de moment, sobre tecnologia d'un altre país europeu.
Fins on arriba la porta del darrere
Els controls compensatoris són raonables, però són també l'escletxa: com més tecnologia d'origen no europeu s'hi coli per aquesta via, més prima es fa la sobirania real. Qui ho jutja és un comitè del propi CTTI, sense un llistó públic de fins on es pot estirar.
Sobirania, sí, però fins on
SEAL 3 compra resiliència davant de talls i pressions, no independència tecnològica. El silici segueix sent majoritàriament no europeu, i cap proveïdor ofereix el SEAL 4. És una capa jurídica i operativa europea damunt d'una base que continua tenint arrels americanes. Legítim, però convé no confondre-ho amb una sortida neta.
El calendari ja neix tard
La premsa apunta que l'adjudicació estava prevista per a finals del 2025, mig any abans. Arribar tard i car és el fil comú d'altres grans projectes tecnològics públics catalans. Les xifres a vigilar: si els 400 milions de base i l'entrada en servei del segon semestre del 2027 sobreviuen al contacte amb l'execució.
El full de ruta declarat
Entremig, el guanyador té 12 mesos per construir la regió i demostrar el SEAL 3 davant del comitè. La migració del 40% s'estén després, al llarg d'uns dos anys.
2026 · síntesi
En síntesi
És l'acord marc CTTI-2026-111: un contracte amb un únic proveïdor per aixecar la primera regió de núvol públic sobirà de Catalunya, gestionada per una entitat sota llei exclusivament europea i certificada al SEAL 3, per acollir cap al 40% dels serveis de la Generalitat des del 2027.
Dues coses que els documents deixen més clares que els titulars. Primera: els diners són menys del que sembla. Els 481 milions són el sostre amb IVA i amb el marge de modificació inclòs; el que es licita són 331 milions de base, i es paga per ús. Segona: la lletra oficial és més mesurada que el titular. Cap paper diu "exclou els gegants dels EUA" ni veta ningú per nacionalitat; el filtre és el SEAL 3 més la llei només europea, i la puntuació prima la qualitat i la sobirania per damunt del preu, que només val 17 punts de 100.
Un pas creïble i alineat amb Europa, no una sortida màgica del núvol americà. La sobirania que s'hi guanya és jurídica i operativa, no de silici.
Queda per veure qui guanya (els tres únics candidats que, segons la premsa, van superar el llistó en una consulta prèvia eren tots europeus, però no se n'han dit els noms) i si el pressupost i el calendari aguanten. Ho sabrem, en part, al quart trimestre del 2026.
Fonts i notes
Oficials Govern · nota de premsa 843340 · PSCP · expedient CTTI-2026-111 · TED/DOUE · notícia 465806-2026. Els plecs tècnics (PPT), administratius (PCAP) i la memòria justificativa són descarregables des de la fitxa del PSCP; les xifres de detall d'aquest text en surten. Mitjans (7 de juliol de 2026) Segre · El Nacional · 3Cat · El Punt Avui · El Economista · Crónica Global. El Periódico (Carles Planas Bou) és qui empeny la línia "exclou els gegants dels EUA / un guanyador americà és inviable", atribuïda a fonts de l'administració i absent dels documents oficials. Marc europeu Comissió Europea · l'adjudicació de 180 milions (abril 2026) a quatre proveïdors europeus (Post Telecom amb Clever Cloud i OVHcloud, STACKIT, Scaleway, Proximus) · The Register · un dels quatre porta tecnologia de Google. Sobre el CLOUD Act i la sobirania CIO · què té de sobirà el núvol sobirà de Microsoft · Eliatra · per què el núvol europeu d'AWS no escapa dels EUA.
Versió 0.1. Escrit per David Poblador i Garcia el juliol del 2026. Les xifres provenen de la nota de premsa, l'expedient de licitació i els plecs tècnics, enllaçats al text; on les fonts divergeixen, ho indico. Per a la recerca he treballat amb el meu amic Claudi (Claude Code): hem extret dades de 55 pàgines de plecs, contrastat xifres i trobat fonts. Els noms de proveïdors i els seus productes són marques dels seus propietaris, citades amb finalitat informativa. Els licitadors reals no seran públics fins després del 5 d'agost de 2026.