Passa Sant Jordi, dia en què tothom escriu i publica coses. Jo també hi poso el meu granet de sorra. Després d’uns quants anys recopilant notes sobre les limitacions i les mancances de Catalunya en l’àmbit digital, i aprofitant el moment transformador que viu la nostra indústria, m’he decidit a publicar una guia oberta adreçada a responsables polítics i a qualsevol persona interessada en la digitalització del país. Vol ser un punt de partida per al debat i per a la presa de decisions sobre l’estratègia digital catalana. No és un pla prescriptiu, sinó un marc de referència que ajudi a comprendre el context i a definir estratègies efectives i sostenibles.
Catalunya disposa dels ingredients clau (talent tecnològic, infraestructura i una llengua pròpia) per convertir-se en un referent europeu en transformació digital. El repte principal no és la capacitat, sinó la voluntat política i la claredat estratègica per aprofitar aquesta oportunitat.
La guia es publica amb una llicència oberta, no m’agradaria que ningú se n’apropiés i m’agradaria que tothom la pogués sentir seva. És un document viu: qui vulgui l’agafa, qui vulgui hi aporta, qui vulgui en construeix la seva pròpia versió. Les bones idees no tenen propietari, i les estratègies digitals tampoc no n’haurien de tenir.
El document s’organitza en sis grans blocs temàtics, independents però acumulatius: el context tecnològic global, el diagnòstic local, els referents internacionals, els principis estratègics, les recomanacions concretes i la visió a llarg termini. Cada secció es pot llegir de manera autònoma segons l’interès i la necessitat del lector.
Context i diagnòstic actual de la Catalunya digital
Vivim un moment d’inflexió tecnològica marcat per l’avenç accelerat de la intel·ligència artificial. La transformació és especialment visible en la producció de programari, on ja més d’una quarta part del codi professional es genera mitjançant IA. Això canvia radicalment la velocitat i la manera de treballar de la indústria digital, i obre una finestra d’oportunitat per a territoris que sàpiguen adaptar-se ràpidament: les barreres d’entrada baixen i els equips petits i ben orientats poden competir amb estructures molt més grans.
Catalunya hi arriba amb un ecosistema digital en creixement: més de 2.200 startups, un sector tecnològic amb centenars de milers d’especialistes digitals, un superordinador de referència mundial (MareNostrum 5, al Barcelona Supercomputing Center) i el desenvolupament pioner del model lingüístic obert Salamandra per al català. Són actius que situen el país en una posició d’avantguarda.
Tot i això, hi ha barreres estructurals rellevants. Bona part del talent digital treballa per a empreses constituïdes fora de Catalunya, i l’administració pública es veu limitada per processos i models de contractació antiquats que dificulten innovar i retenir talent propi. La complexitat dels tràmits per crear i gestionar empreses n’és un símptoma clar: aquí pot trigar setmanes allò que en països com Estònia es resol en minuts.
Referents internacionals per a la digitalització pública
Aprendre dels èxits i dels errors internacionals és imprescindible per no repetir-los i per adaptar bones pràctiques al context català. Estònia, el Regne Unit, França i els Estats Units ofereixen models útils, cadascun amb un focus diferent.
Estònia demostra que un estat digital complet és possible: serveis 100% digitalitzats, registre d’una empresa en quinze minuts, e-ID universal i un sistema descentralitzat d’intercanvi de dades (X-Road). Cal recordar, però, que aquest procés ha requerit trenta anys de voluntat política sostinguda i una base legal construïda abans que la tecnologia.
El Regne Unit, amb el Government Digital Service (GDS), va centralitzar serveis i va crear plataformes reutilitzables, prioritzant equips multidisciplinaris amb l’usuari al centre del disseny. França, a través de DINUM, aposta per desenvolupar programari públic compartit i obert, reforçant la col·laboració entre administracions. Els Estats Units, amb el United States Digital Service (USDS), van demostrar que incorporar talent extern del sector privat (amb estades limitades però intensives) pot millorar els serveis públics des de dins.
De tots quatre casos emergeixen quatre lliçons comunes: compromís polític sostingut al llarg de legislatures, base legal abans que tecnologia, platformització de components reutilitzables i construcció de talent intern propi en lloc d’externalitzar-ho tot.
Principis estratègics per a una estratègia digital catalana
Una estratègia digital s’ha de guiar per principis clars, no per una llista de projectes que inevitablement canviarà amb el temps. Els principis donen coherència i permeten adaptar-se a escenaris futurs sense perdre el rumb.
El primer és l’orientació al cas d’ús: prioritzar l’experiència completa de la persona usuària per damunt de les divisions departamentals, per evitar serveis fragmentats. D’aquí se’n deriva un model organitzatiu d’equips petits i multidisciplinaris, cadascun responsable d’una experiència sencera de principi a fi. És una aplicació directa de la llei de Conway: l’arquitectura dels serveis acaba reflectint l’estructura de l’organització que els construeix, i per tant l’organització s’ha de dissenyar d’acord amb els serveis que es vol oferir.
Sobre aquesta base, hi ha un segon grup de principis que defineixen com s’ha de construir: codi obert per defecte en tot el programari públic, dades obertes com a infraestructura bàsica i una identitat digital universal, interoperable i auditable. I un tercer grup que defineix per a què i per a qui: sobirania digital en els serveis estratègics, i el català com a actiu essencial i diferenciador (no com una capa de traducció afegida al final, sinó com a element nadiu dels sistemes).
Recomanacions per a la implementació
Les recomanacions s’estructuren en tres horitzons temporals que combinen resultats ràpids amb reformes de fons: accions immediates (0–6 mesos), canvis estructurals (6–24 mesos) i visió a llarg termini (2–5 anys).
Entre les accions immediates destaca la publicació d’un tauler públic amb el rendiment dels tràmits més comuns, l’establiment d’un mandat de codi obert per a totes les noves contractacions de programari, una auditoria dels colls d’ampolla a la “porta digital” de l’administració i la creació d’un equip transversal de serveis digitals amb autonomia real i capacitat d’implementació.
Els canvis estructurals inclouen reformar el registre d’empreses perquè el procés sigui operatiu el mateix dia, desplegar una capa única i interoperable d’identitat digital, construir una Caixa d’Eines Digital catalana amb components comuns reutilitzables i publicar APIs de dades obertes amb actualització en temps real. Es proposa també un programa d’ancoratge per facilitar la formalització a Catalunya d’empreses ja existents, i un mandat de qualitat del català en tots els sistemes d’IA de contractació pública.
Visió a llarg termini i full de ruta incremental
Si poguéssim començar de zero, l’administració digital catalana es construiria sobre quatre capes: identitat digital universal amb registre accessible, una capa descentralitzada d’intercanvi de dades segura i auditada, tot el programari públic en codi obert i serveis d’IA natius amb un suport excel·lent per al català.
Però no partim de zero, i aquest és precisament el valor d’un full de ruta incremental: cada fita ha d’aportar valor per si mateixa i, alhora, preparar el terreny per a la següent. Reduir el temps de creació d’una empresa dona resultats tangibles a curt termini i, de passada, obliga a resoldre peces d’identitat digital que després serviran per a molts altres serveis. Consolidar una identitat unificada obre la porta a APIs programàtiques obertes, i aquestes al seu torn fan possibles els assistents virtuals basats en IA per a l’administració pública. L’ordre importa: intentar-ho tot alhora normalment acaba en projectes fallits; fer-ho per capes permet consolidar cada pas.
Catalunya té el potencial per convertir-se en un laboratori europeu de transformació digital gràcies al seu ecosistema tecnològic, la seva llengua i la seva tradició emprenedora. Per arribar-hi caldrà voluntat política capaç de sobreviure als canvis de legislatura, i una trajectòria progressiva i consensuada que permeti construir sobre les fites assolides sense retrocessos.
Llegiu-la, critiqueu-la, milloreu-la
La guia es pot llegir en línia i està disponible per descarregar en PDF amb llicència oberta. Es pot compartir, criticar, esmenar i reutilitzar lliurement. Si hi trobes errors, mancances o contradiccions (segur que n’hi ha), escriu-me a les plataformes o obre una issue al repositori. Si en vols fer una versió pròpia per a un altre context, una altra administració o un altre territori, endavant: com més adaptacions i més mans, millor. Les polítiques digitals es milloren compartint-les, no tancant-les. Aquesta guia és un punt de partida; espero que entre tots en fem un punt d’arribada diferent.