On som
En els darrers dies, el portal subvencions.cat s’ha convertit en un dels temes més comentats a les xarxes socials. El motiu: la desaparició temporal d’una gran quantitat de dades públiques sobre subvencions. El debat ha estat intens i ple d’acusacions, interpretacions i també molta especulació. Però abans d’entrar en conclusions precipitades, val la pena explicar què ha passat realment i per què aquest episodi, paradoxalment, també demostra que les polítiques de transparència pública estan funcionant.
El cas gira al voltant del RAISC (el Registre d’Ajuts i Subvencions de Catalunya), una base de dades pública que recull subvencions concedides per diferents administracions. Aquest registre existeix gràcies a les obligacions establertes per la Llei de transparència de Catalunya, que obliga les administracions a publicar informació sobre l’ús dels recursos públics. La idea és senzilla però poderosa: si les dades són públiques, la ciutadania pot analitzar-les, entendre millor com es gasten els diners públics i exigir responsabilitats quan cal.
Aquest tipus d’infraestructura és clau per al periodisme de dades, la recerca acadèmica i la participació ciutadana. Però també té un límit: sovint les dades són tècnicament públiques però difícils d’explorar o entendre per al públic general.
El sotrac: què ha passat amb les dades
El paper de subvencions.cat
Aquí és on entra en joc subvencions.cat, un portal creat pel desenvolupador Gerard Giménez que permet explorar aquestes dades d’una manera molt més accessible. El portal no crea informació nova: simplement reorganitza i visualitza dades públiques del registre RAISC perquè qualsevol persona pugui cercar beneficiaris, comparar ajuts o analitzar la distribució de subvencions entre diferents organismes.
Aquest tipus d’eines sovint tenen un impacte molt més gran del que sembla, perquè converteixen conjunts de dades tècnics en informació realment útil per al debat públic.
La desaparició de registres
L'11 de març, però, el sistema que alimentava aquestes dades va deixar de funcionar durant aproximadament un dia. Quan l’accés es va restablir, alguns observadors van detectar una diferència important: el conjunt agregat de dades tenia aproximadament un milió de registres menys que abans.
Això va provocar una reacció immediata a les xarxes socials i en l’àmbit polític. Alguns sectors van interpretar-ho com una possible censura o manipulació de dades, mentre que la Generalitat va explicar que es tractava d’un problema tècnic en el sistema d’agregació de dades.
El que és clar és que aquest episodi ha provocat un fenomen molt conegut en comunicació digital: l’efecte Streisand. Quan es produeix un intent (real o percebut) de reduir la visibilitat d’una informació, el resultat sovint és exactament el contrari. Abans d’aquest incident, el registre de subvencions era consultat principalment per especialistes o periodistes de dades. Ara milers de persones han començat a explorar-lo.
Paradoxalment, doncs, la controvèrsia ha multiplicat l’interès públic per la transparència. Justament fa uns mesos, en relació amb el caos de Rodalies, parlava en un article sobre la importància de la comunicació en situacions complicades.
El problema de la comunicació
Una part important de la polèmica s’explica també per la manera com s’ha comunicat la incidència. En situacions així, la informació clara i immediata és essencial. Quan aquesta informació arriba tard o de forma incompleta, el buit s’omple ràpidament amb especulacions, narratives polítiques i discussions a les xarxes socials. Aquest patró no és nou: en moltes crisis institucionals, el problema reputacional no és tant l’error inicial com la gestió de la comunicació posterior.
Una oportunitat per millorar la transparència
Què són realment les subvencions
Un dels elements que sovint queda fora del debat és el context real de les subvencions. Les subvencions no són, per definició, un problema; formen part del funcionament normal de qualsevol administració moderna. Serveixen per finançar projectes de recerca, iniciatives culturals, programes socials, suport a empreses o activitats d’entitats sense ànim de lucre. També inclouen moltes ajudes socials directes destinades a famílies en situacions vulnerables.
Per això és important analitzar aquestes dades amb rigor. Els grans números poden generar titulars fàcils o indignació immediata, però interpretar-los correctament requereix context i metodologia. Sense aquest context, és fàcil caure en conclusions simplistes o narratives interessades.
El límit actual de l’administració digital
Aquest episodi també posa de manifest alguns límits estructurals de l’administració pública actual. Molts processos de concessió de subvencions encara depenen de formularis amb molta informació introduïda manualment, documents administratius difícils d’analitzar automàticament i sistemes d’informació fragmentats entre diferents nivells de l’administració. Aquest model pot generar errors, inconsistències o dificultats quan cal gestionar grans volums d’informació. Em costa imaginar com és el dia a dia del cos d’interventors.
Hi ha un marge enorme de millora si avancem cap a una administració més digital i interoperable. Registres electrònics de factures i despeses, sistemes d’intercanvi de dades entre administracions i dades estructurades des de l’origen podrien fer els processos molt més eficients i transparents. Amb una infraestructura així, la transparència no dependria tant de reconstruir dades a posteriori, sinó que formaria part natural del funcionament del sistema.
El que estem començant a descobrir
Durant els darrers dies, diversos analistes han intentat entendre què ha passat exactament amb el conjunt de dades de subvencions. En el meu cas, he aconseguit recuperar còpies d’algunes versions anteriors de les dades que ja no apareixen en el conjunt actual. Les primeres observacions apunten a una conclusió important: una part molt significativa dels registres desapareguts correspon a ajudes socials destinades a famílies en situacions de necessitat severa, moltes de les quals provenen d’administracions locals.
Això podria explicar per què tants registres han desaparegut de la versió agregada del dataset. Però encara hi ha altres moviments en les dades que mereixen una anàlisi més detallada. Entre els registres que han deixat d’aparèixer també hi ha algunes quantitats més elevades, que cal estudiar amb més calma abans de treure conclusions.
La pregunta real, per tant, no és només si han desaparegut dades. La pregunta important és quines dades exactament han desaparegut, per què, i què ens diu això sobre com gestionem la informació pública. Durant els pròxims dies continuaré analitzant les diferències entre les versions del dataset. Quan entenguem millor aquest delta de dades, potser podrem explicar amb més precisió què ha passat realment i què podem aprendre d’aquest episodi per fer que la transparència pública sigui encara més forta en el futur.
Alguns dubtes que fan sospitar
Certament les fallades tècniques són plausibles, i com a enginyer de sistemes, estic força curat d’espants i tinc un reguitzell d’anècdotes a la meva carrera d’aquelles que dius “no pot ser veritat”. Però, en aquest cas, a banda de la desaparició dels registres en qüestió, ens trobem amb un dataset (conjunt de dades), ja famós pel seu identificador en alguns cercles (s9xt-n979), que mostra uns errors que no he sabut trobar en altres conjunts de dades del portal de transparència (entre d’altres coses és impossible accedir als històrics publicats). Hi ha tesis que ho atribueixen a la mida d’aquest dataset. Però jo no ho veig clar (n’hi ha daltres de la mateixa mida que funcionen perfectament).
Per tal de simplificar la meva recerca, he fet una eina de programari lliure (diafan) que pot ajudar els investigadors que estinguin fent recerca sobre aquest i d’altres conjunts de dades de la Generalitat.
En les properes hores publicaré una mica més d’informació sobre el tema via Twitter/X i a la meva llista de correu. Afegiu-vos-hi.