La IA que funciona: del boom a l’adopció

La setmana passada vaig tenir el plaer de participar a l'IA Summit un esdeveniment organitzat per On Economia i el BBVA, on vaig compartir una reflexió sobre la intel·ligència artificial més enllà del soroll mediàtic: què vol dir fer que la IA funcioni de debò. En aquest article us resumeixo els punts claus de la xerrada, que podeu veure sencera en aquest vídeo:

Fa només uns dies, el Premi de les Ciències Econòmiques del Sveriges Riksbank, atorgat per l’Acadèmia Sueca, reconeixia tres economistes —Joel Mokyr, Philippe Aghion i Peter Howitt— que expliquen i demostren una idea tan senzilla com poderosa: el progrés tecnològic només genera creixement quan la societat sap integrar-lo. No n’hi ha prou amb innovar; cal crear les condicions perquè la innovació sigui útil, perquè substitueixi allò vell amb sentit, i no només perquè “toca”.

Aquesta distinció entre invenció i adopció és exactament on som avui amb la intel·ligència artificial.

Vivim un moment d’efervescència, d’inversió i d’expectatives enormes — però, com recorden els premiats, el progrés real neix del “destruir per crear millor”, no del “fer perquè tots ho fan”.

En aquest article parlarem justament d’això: de com fer que la IA funcioni de debò, amb criteri, propòsit i resultats tangibles.

De la innovació a la utilitat

Fa més de 25 anys que treballo en el món de la tecnologia i l’empresa. He viscut de prop moments transformatius: l’arribada d’Internet, la revolució del mobile first, la transició al cloud computing, la promesa del blockchain i, ara, la irrupció de la intel·ligència artificial.

El motiu pel qual tothom parla d’IA no és perquè hagi nascut ara. Fa anys que s’utilitza en recomanacions, ciència avançada, descobriment de proteïnes o planificació de transport. El canvi actual és que, per primer cop, aquesta tecnologia ha arribat a mans del gran públic i s’ha fet visible en la seva utilitat quotidiana.

Eines com ChatGPT han convertit la IA en una experiència domèstica. Per a molta gent, és ja una despesa mensual més — com l’electricitat o Spotify. És, en definitiva, una nova “utility” digital.

I, com en altres revolucions, els guanyadors no són sempre els que creen la millor tecnologia, sinó els que aconsegueixen convertir-la en producte massiu i útil.

Hi ha una bombolla a punt d’esclatar?

És innegable que vivim un boom d’inversió i expectatives. Només el 2024, la inversió global en IA va superar els 110 mil milions de dòlars, segons Dealroom, un 62 % més que l’any anterior. Gairebé un de cada tres dòlars de capital risc va anar a empreses d’IA, segons EY Venture Capital Monitor.

I al primer trimestre del 2025, un únic acord de 40 mil milions va duplicar el total de la inversió global, segons Crunchbase.

Però, a diferència del boom del blockchain, aquesta vegada hi ha fonaments més sòlids. La bombolla no prové de la tecnologia en si, sinó de la cursa pel control de la informació i la generació de coneixement.

Aquesta competència feroç està generant inversions desmesurades i una concentració de risc que pot resultar insostenible si canvien els vents econòmics o geopolítics.

Bombolles que deixen infraestructura

Com en altres revolucions, també aquí hi haurà residus valuosos i avenços duradors.

A la Railway Mania del Regne Unit al segle XIX, s’hi van invertir més de 100 milions de lliures, i un terç de les línies mai es van construir. Però les 6.000 milles que sí que es van fer continuen formant el 90 % de la xarxa ferroviària britànica actual.

A la bombolla de les punt-com, entre 1995 i 2001, es van invertir uns 2 bilions de dòlars en infraestructura de telecomunicacions. El 95 % de la fibra òptica instal·lada va quedar fosca fins al 2005. Però aquella sobreinversió va ser la base que va permetre després l’aparició de YouTube, Netflix i el cloud computing.

Les bombolles destrueixen valor financer, però creen infraestructura que impulsa el següent cicle de creixement.

L’adopció: el veritable repte

Adoptar tecnologia no és automàtic. No hi ha correlació directa entre la voluntat d’adoptar una innovació i l’èxit d’aquesta adopció. Els reptes més grans són humans, culturals i organitzatius, més que no pas tècnics.

En la meva experiència, molts dels èxits tecnològics s’han assolit resolent problemes de coordinació i d’incentius, no pas d’enginyeria.

Un exemple clar és Google. Tot i ser la fàbrica d’innovació més gran del segle XXI, ha quedat parcialment enrere davant competidors més àgils que han entès millor l’usuari. Com va mostrar el cas de OpenAI amb ChatGPT, el producte que guanya no és el que té la millor tecnologia, sinó el que entén millor les persones.

Dogfooding: provar per entendre

Si no l’utilitzes tu mateix, no sabràs realment què funciona.

Aquesta màxima, coneguda com dogfooding, és clau. Abans de desplegar un projecte d’IA, fes que l’equip intern el provi. Això permet detectar desajustos, resistències i problemes reals abans que sigui massa tard.

Un cas pràctic: un equip de màrqueting que va provar un chatbot intern abans de llençar-lo als clients va descobrir que el problema no era la comprensió del llenguatge, sinó la manca de regles clares i d’una bona derivació a humans.

Aquesta pràctica connecta amb la recerca dels guardonats del Nobel: la tecnologia només genera creixement quan s’integra bé dins del sistema. I, sobretot, quan la distància entre la sala de juntes i la “cuina” de l’empresa és curta.

La IA no és la solució universal

És temptador pensar que amb IA “ja ho tindrem tot resolt”. Però aquesta visió és perillosa.

Estudis com el de MIT Sloan (2025) mostren que les empreses pioneres experimenten inicialment una caiguda mitjana de productivitat de –1,33 punts percentuals. I segons Goldman Sachs Research, menys del 10 % de les empreses han desplegat IA en producció.

A més, segons el Slack Workforce Index 2024, el 48 % dels treballadors admeten que amaguen l’ús d’eines d’IA per por de semblar menys competents.

Adoptar IA requereix dades netes, processos ajustats i lideratge clar. Sense això, el risc és caure en la moda de la “IA per la IA”.

Automatització i trencament tecnològic

Més enllà de la IA, la automatització continua sent la força silenciosa que transforma la manera com operen les empreses. Quan s’uneix amb la IA, pot generar tant oportunitats com riscos: productivitat més alta, però també processos obsolets i perfils desplaçats.

El repte no és només afegir tecnologia, sinó repensar processos. Com assenyalen Aghion i Howitt, el creixement neix de la destrucció creativa: substituir el que ja no funciona per quelcom millor, i saber integrar-ho bé.

Tres preguntes crucials abans de començar amb IA

1. Quin problema real estem intentant resoldre?. No “volem fer servir IA”, sinó “els nostres clients esperen 48 h per una resposta”.

2. Per què la IA és la millor eina?. No “perquè tothom ho fa”, sinó perquè altres mètodes no poden escalar.

3. Com mesurarem l’èxit?. No “implementarem IA en sis mesos”, sinó “reduirem el temps de resposta un 40 % mantenint la qualitat”.

La tecnologia existeix per resoldre problemes, no a l’inrevés.

El futur del codi i la IA

El març del 2025, Dario Amodei, CEO d’Anthropic, va predir que en sis mesos la IA escriuria el 90 % del codi que escriuen els humans. Set mesos després, la realitat és més matisada: segons la Stack Overflow Developer Survey 2025, el 84 % dels desenvolupadors fan servir assistents d’IA, però només el 2,7 % confia plenament en el seu codi.

Les eines d’assistència han accelerat la producció —fins a 2,5 vegades més ràpid, segons estudis interns— però els humans continuen sent imprescindibles per dissenyar, validar i mantenir qualitat.

El futur de la programació és, per tant, una col·laboració humà-IA, no pas una substitució.

Conclusions

Vivim un moment clau: entusiasme, inversió i expectatives enormes. Però les lliçons del Nobel de 2025 ens recorden que la innovació per si sola no genera creixement; el que ho fa possible és la integració social i organitzativa.

El dogfooding, la definició clara del problema, la combinació d’automatització i IA, i la mesura de resultats són les claus per fer que la IA funcioni “de debò”.

La tecnologia no canvia el món per si sola. El canvi el creen les persones i organitzacions que la fan servir amb sentit.